Fura

31/03/2015

Esperança de vida: 5-8 anys.
Maduresa sexual: 6-12 mesos
* Animal nocturn, en estat salvatge passa les hores de sol amagat en el seu cau; a casa, és important que tingui hores de foscor total. A la primavera poden arribar a perdre el 40% del pes i molt pèl, no és patològic, s’ha de controlar amb menjar de qualitat i complexes vitamínics.
* Alimentació: són carnívors estrictes, necessiten pinso amb un alt percentatge de proteina animal. La composició ideal seria: -proteina: 40-50%
-grases: 18-30%
-fibra: 1-3%
-carbohidrats: 8-15%
* Habitat: quan estàn sols és millor tenir-los tancats en gàbies amb substracte vegetal i alguna cosa on amagar-se (manta…vigilant que no s’ho mengi). Deixar-los sortir sota vigilància per evitar: -que s’amaguin en llocs on a vegades no saben sortir, -que caiguin ja que no controlen les alçades o bé, es mengi cossos estranys. No toleren les temperatures elevades (>32ºC).
* Comportament: a les 6 setmanes d’edat comencen a mossegar sense avís previ, moment important per deixar clar que no ho poden fer.
* La mal olor corporal que desprenen quan arriben a la pubertat es soluciona amb la castració o esterilització; a més, prevenim alteracions hormonals greus.
* Vacunacions: es recomana vacunar de la ràbia i moquillo, a partir dels 3 mesos d’edat i en animals ben adaptats, fins als 4 anys.
* Desparasitacions: els paràsits més freqüents en fures són els àcars de les orelles, puces i alguns paràsits intestinals. Es recomana combinar un antiparasitari extern (ex: selamectina, fipronil…) amb un general (ex:ivermectina).
* Es obligatori identificar-los amb el microxip.
* Cóm saber si estàn malalts? Els símptomes més freqüents en fures són: apatia, pèrdua de gana, debilitat de les extremitats posteriors i pèl en mal estat. I segons la malaltia de que es tracti, apareixeran signes més específics: – Malalties digestives: regurgitació o vòmit, diarrees (verdoses o negres)…
– M. respiratories: mucositat nasal, esternuts, tos, fotofòbia…
– M. en aparell reproductor: canvis en la micció (pèrdues d’orina, orinar en llocs inapropiats…), mal olor corporal…
– M. neoplàssiques: obesitat, distensió abdominal, tremolors… són molt variables segons el tipus i localització del tumor
Davant d’aquests símptomes és convenient fer una revisió veterinària, ja que hi han trastorns greus que són estacionals i l’animal sembla que es recuperi però la malaltia segueix empitjorant.


-- Download Fura as PDF --