Gossos

31/03/2015

NEONAT: alimentar amb llet artificial de gossa de bona qualitat (tindrà més probabilitats de sobreviure);
estimular la micció i defecació amb moviments circular en la zona perianal (amb un cotó calent…); mantenir en un ambient calent, agradable i que imiti la pell materna (manta…amb botelles d’aigua calenta + calor extern).

CADELL: l’edat ideal per portar un gos a casa és entre les 5 i 8 setmanes d’edat. És convenient fer una primera revisió veterinària (sobretot si ha de conviure amb altres animals) per assegurar-nos de que no és portador de cap malaltia infecciosa o parasitària.
Evitar situacions estressants i canvis innecessaris durant la primera setmana perque s’aclimati sense problemes a la nova casa: seguir amb el mateix menjar, o si, era lactant, utilitzar un pinso especial per la
transició; no treure’l de casa per ensenyar-lo; deixar-lo dormir tot el que necessiti…
Començar a educar-lo i socialitzar-lo amb paciència i dedicació: és millor que dormi sol (deixar-lo durant el dia en la seva habitació: cuina, menjador… i tancar-lo durant estones curtes; que tingui menjar, llit -si és possible amb l’olor de la seva mare- així quan arribi la primera nit no se li farà tan estranya), posar un paper de diari xop amb la seva orina i cada cop que veiem que vol defecar o orinar posar-lo suaument sobre el paper, tard o d’hora ho utilitzarà, llavors se l’ha de premiar amb caricies, veu agradable i es pot reforçar amb algun menjar especial que li agradi (reservat per premis).
S’ha de desparasitar per paràsits intestinals només arribar a casa i repetir-ho varies vegades segons el producte utilitzat. Es comença a vacunar a les 5 setmanes d’edat i es repeteixen cada 2-3 setmanes
(per garantir la immunitat durant els primers dotze mesos, es recomana 3 tandes de vacunació). Durant els mesos de calor s’ha de protegir de puces, paparres, polls… amb algun antiparasitari extern. És obligatori identificar-lo amb el microxip.
Alimentació: utilitzar pinsos de cadell de gamma alta, així li estalviarem problemes de creixement que donen coixeres i debilitat, difícils de solucionar. Com a premi es pot alternar esporàdicament amb llaunes. Ha de tenir sempre aigua fresca. Donar 3-4 cops de menjar al dia i anar reduint segons l’edat.
Maduresa sexual: entre el 7-15 mesos segons la raça, un cop han adquirit la majoria del pes d’adult. Si no es volen utilitzar per a la cria (la cria particular està prohibida), es recomana esterilitzar les femelles abans del primer zel, així eliminem el risc de tumors mamaris i quistes ovàrics

ADULT: des de la maduresa sexual fins al 6-8 anys segons la raça. Desparasitar 3 o 4 cops l’any segons les costums de l’animal i revacunar cada any. És molt important mantenir l’animal estimulat i en plena forma: amb jocs, excursions, sortides… Alimentar amb pinso (la masticació de les croquetes té una acció mecánica que redueix l’aparició de tosca: molt important perque provoca gingivitis i posteriors infeccions internes de l’animal) i alternar amb menjar casolà (2/3 parts de proteina: carn, peix, ou… i 1/3 part de fibra i hidrats de carboni: arrós, patata, pasta…) o bé, llauna; de forma esporàdica, ja que sinò correm el risc de que rebutgi el pinso. Mai fer-lo jugar de forma brusca amb la panxa plena.

SENIOR O GERIATRIC: no asumir que les pèrdues de facultats són només per l’envelliment, moltes vegades són el primer símptoma d’alguna enfermetat que es pot curar o frenar. Convè fer revisions geriàtriques per diagnosticar precoçment el problema, així li estalvies dolor o malestar innecessari i li allargues la vida. Utilitzar un pinso senior d’alta qualitat: li protegeix els ronyons, articulacions, cervell…Fer exercicis més suaus (aeròbics), evitant pujar escales, però periòdics i constants: necessita més companyia i estímuls que mai (l’avorriment no és sa).


-- Download Gossos as PDF --